Back Ballymurphy-Massaker German Ballymurphy massacre English Masacre de Ballymurphy Spanish Ballymurphyko sarraskia Basque Massacre de Ballymurphy French Sléacht Bhaile Uí Mhurchú Irish Massacro di Ballymurphy Italian Ballymurphy-massakren NB Masakra w Ballymurphy Polish Резня в Бэллимёрфи Russian

Massacre de Ballymurphy

Plantilla:Infotaula esdevenimentMassacre de Ballymurphy
Imatge
Map
 54° 34′ 30″ N, 5° 58′ 26″ O / 54.575°N,5.974°O / 54.575; -5.974
Tipusassassinat massiu Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps9 - 11 agost 1971 Modifica el valor a Wikidata
Data11 agost 1971 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBelfast (Irlanda del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Participant
Morts11 Modifica el valor a Wikidata

La massacre de Ballymurphy va consistir en una sèrie d'incidents ocorreguts entre el 9 i l'11 d'agost de 1971, en què el 1er Batalló del Regiment de Paracaigudistes de l'Exèrcit Britànic va matar onze civils a Ballymurphy (Belfast, Irlanda del Nord), com a part de l'Operació Demetrius (internament sense judici). Els incidents de vegades han estat anomenats el «Diumenge Sagnant de Belfast», una referència a l'assassinat de civils pel mateix batalló a Derry uns mesos més tard, incident que ha estat anomenat el «Diumenge Sagnant».[1]

Les investigacions de 1972 van llançar un veredicte obert sobre tots els assassinats,[2] però un informe del forense de 2021 va determinar que tots els assassinats havien estat innocents i que els assassinats eren "injustificats".[3]

Els «disturbis» a Irlanda del Nord portaven actius dos anys i Belfast s'havia vist particularment afectada per la violència política i sectària. L'exèrcit britànic s'havia desplegat a Irlanda del Nord el 1969, ja que els esdeveniments s'havien escapat del control de la Policia Reial de l'Úlster.

El matí del dilluns 9 d'agost del 1971, les forces de seguretat van llançar l'Operació Demetrius. El pla era arrestar i internar qualsevol sospitós de ser membre de l'Exèrcit Republicà Irlandès Provisional. La unitat seleccionada per a aquesta operació va ser el Regiment de Paracaigudistes. Els membres del Regiment de Paracaigudistes van declarar que, en entrar a l'àrea de Ballymurphy, els republicans els van disparar i ells van tornar el foc.[4]

Mike Jackson, que més tard es convertiria en cap de l'exèrcit britànic, inclou un relat controvertit dels tirotejos i del seu paper com a oficial de premsa de l'exèrcit britànic estacionat a Belfast mentre passaven els incidents en la seva autobiografia.[5] El llibre afirma que els morts als tirotejos eren pistolers republicans. Aquesta afirmació ha estat negada rotundament per les famílies catòliques dels morts als tirotejos, en entrevistes realitzades durant el documental The Ballymurphy Precedent.[6][7]

El 2016, Declan Morgan, el president del Tribunal Suprem d'Irlanda del Nord, va recomanar una investigació sobre els assassinats, com a part d'una sèrie d'«investigacions del llegat» que cobreixen 56 casos relacionats amb els disturbis.[8][9]

Aquestes investigacions es van endarrerir, ja que l'Executiu d'Irlanda del Nord no aprovava el finançament. L'ex-primera ministra d'Irlanda del Nord, Arlene Foster, del Partit Unionista Democràtic (DUP), va ajornar una oferta de finançament addicional per a les investigacions sobre els assassinats històrics a Irlanda del Nord,[10] una decisió condemnada pel grup de drets humans Amnistia Internacional.[11] Foster va confirmar que havia usat la seva influència a l'executiu per retenir els diners per finançar l'acumulació d'investigacions relacionades amb el conflicte. El Tribunal Suprem va dir que la seva decisió de negar-se a finançar la investigació era «il·legal i un defecte de procediment».[12] Al gener de 2018, l'oficina del forense va anunciar que la investigació començaria al setembre de 2018.[13]

  1. ↑ Robin. «Belfast 'Bloody Sunday' Inquiry Called For» (en anglès). The Epoch Times, 29-06-2010. Arxivat de l'original el 20 de febrer de 2013.
  2. ↑ «Ballymurphy inquest findings to be published in Belfast in May». irishtimes.com. Irish Times, 26-03-2021. [Consulta: 11 maig 2021].
  3. ↑ «Ballymurphy inquest: 10 innocent people killed without justification, coroner finds». news.sky.com. Sky News, 11-05-2021. [Consulta: 11 maig 2021].
  4. ↑ «Ballymurphy families meet First Minister Peter Robinson» (en anglès). BBC News, 18-02-2011.
  5. ↑ Jackson, Mike. Soldier: The Autobiography (en anglès). Bantam Press, 2007. ISBN 978-0593059074. 
  6. ↑ «Massacre at Ballymurphy» (en anglès). Channel4.com, 08-09-2018. [Consulta: 14 novembre 2018].[Enllaç no actiu]
  7. ↑ «The Film» (en anglès). TheBallymurphyPrecedent.com. [Consulta: 14 novembre 2018].
  8. ↑ Kearney, Vincent «The Troubles: Judge begins review of inquests» (en anglès). , 18-01-2016 [Consulta: 4 maig 2016]. «There are 56 cases involving 97 deaths. ... The stalled inquests into the Army shootings of 10 people in Ballymurphy, west Belfast, in 1971, and of five more civilians in nearby Springhill a year later, were examined on the opening day in Laganside Courts.»
  9. ↑ «Legacy inquests in Northern Ireland 'can be dealt with in five years'» (en anglès). , 12-02-2016 [Consulta: 4 maig 2016]. «After a review of more than 50 outstanding cases it has been decided that all are suitable for inquest.»
  10. ↑ «Arlene Foster wrong to defer bid for legacy inquest funding, says judge» (en anglès). The Irish News, 08-03-2018. [Consulta: 11 agost 2020].[Enllaç no actiu]
  11. ↑ «Lord Chief Justice legacy inquests plan put on hold» (en anglès). , 03-05-2016.
  12. ↑ Erwin, Alan. «Arlene Foster will not pay damages over blocking legacy inquest funding plan» (en anglès). Belfast Telegraph, 16-03-2018. [Consulta: 11 agost 2020].
  13. ↑ McHugh, Michael. «Coroner in Ballymurphy shootings' inquest appeals for witnesses to come forward» (en anglès). The Irish News, 19-01-2018.
From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy